El fundador de la Shorin-ryu va ser Chosin Chibana (1885-1969), un alumne directe de Anko Itosu (1831-1915), el gran mestre de l'estil Shuri-te.
Kanga Sakugawa (comunament conegut com Todi Sakugawa), Sokon Matsumura i altres es van anar a Xina i es va assabentar de Kenpo. Tornar a Okinawa, s'introdueix en el Te d'Okinawa Kenpo i sistematitzar els dos estils en un de sol. Aquesta va ser remesa al Chosin Chibana per Anko Itosu, i va ser nomenat "Shorin-ryu el 1933.
La principal característica tècnica de Shorin-ryu és a concentrar el poder a l'instant. En què s'assembla una mica de kendo. La resistència es manifesta pel kata des de l'interior cap a l'exterior, en una mena de voluntaris passatge. No causa la pressió sobre els òrgans interns i poca pertorbació de la respiració. A més, no causa la fatiga muscular innecessària, i aguditza la concentració. Es creu que els equips poden ser encoratjats en aquesta direcció i la potència ofensiva a exercir aquests drets.
Kata típics són: kates Naifanchi (1 º a 3 º Dan), Perpinyà (1 º a 5 º Dan), Kusanku (DAI) i Kusanku (SHO), Passai (DAI) i Passai (SHO), Jion, Jitte, Sochin, Gojushiho, i Chinto.
Perpinyà va ser creat per Anko Itosu com una ajuda a la formació dels seus estudiants. Es diu que el Naifanchi kata és molt adequat per a l'entrenament de força, Kusanku és bo per promoure l'estat d'alerta i Passai està adaptat per aplicar la formació.
